PARET CEL·LULAR
Què és?
Imatge disposició de les fibres i de la seva composició química
Imatge estructura de la paret cel·lular
Imatge turgència
ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ
La paret cel·lular vegetal està composta per tres tipus de polisacàrids (cel·lulosa, hemicel·lulosa i pectina) i diverses glicoproteïnes
Totes aquestes molècules estan englobades en una matriu hidratada que permet que les substàncies solubles i de dimensions petites, com ara l'aigua, el diòxid de carboni i l'oxígen,es difonguinguin a través de la paret.
La paret cel·lular està formada per diverses capes superposades. De fora cap endins es pot distingir: primerament la làmina mitjana, que separa les dues cèl·lules després de la divisió i està formada de pectina; després la paret primària, que té un gruix variable i està composta de cel·lulosa.
Les cèl·lules que ja no han de créixer secreten una paret secundària, gruixuda i compacta, composta també per cèl·lulosa.
Làmina mitjana
Està present en totes les cèl·lules vegetals, usualment mesura entre 100 i 200 nm de gruix i és producte de l'acumulació de 3 o 4 capes successives de microfibres de cel·lulosa.
Paret primària
Es forma una vegada que s'ha detingut el creixement cel·lular i es relaciona amb l'especialització de cada tipus cel·lular. A diferència de la paret primària, conté una alta proporció de cel·lulosa, a més de lignina o suberina. No és deformable, i no permet el creixement de les cèl·lules. En els teixits llenyosos és molt més gruixuda que la paret primària.
Paret secundària
Present només en alguns tipus cel·lulars. Està situada entre la paret cel·lular primària i la membrana plasmàtica. La cèl·lula comença a produir la paret cel·lular secundària després que la paret cel·lular primària és completa i la cèl·lula ha deixat de créixer. És molt més gruixuda que la paret primària i està formada de cel·lulosa i lignina, i d'altres molècules que varien segons la cèl·lula.
FUNCIONS
- Constitueix una capa rígida que dóna forma a la cèl·lula i la protegeix de traccions mecàniques.
- Cada paret cel·lular està unida a la paret de les veïnes, i entre totes constitueixen una carcassa que dóna consistència als diversos òrgans de les plantes.
La paret cel·lular també intervé en la creació de la pressió de la turgència a l'interior de les cèl·lules i conté molècules especialitzades que regulen el creixement de la planta i la protegeixen de diverses malalties. La pressió de turgència s'origina quan el medi que envolta les cèl·lules és hipotònic respecte del citoplasma, és a dir, conté una concentració de solut sensiblement menor a la de l'interior de la cèl·lula.
Aquesta pressió és fonamental per a:
- El creixement, ja que els teixits s'allarguen com a conseqüència de la pressió de turgència que les cèl·lules exerceixen sobre la paret primària.
- Els moviments, que els permeten l'obertura i el tractament d'estomes.
BIBLIOGRAFIA
Francisco José García Breijo, Tema 1. La Célula Vegetal. Estructura Celular e Intercomunicaciones, gener de 2012[Consulta: 23 de febrer de 2020].Disponible a {https://biovegetal.es/docencia-asignaturas-impartidas/biolog%C3%ADa-de-la-plantas/tema-1/}
Wikipedia, 13 de febrer de 2020[Consulta: 23 de febrer de 2020].Disponible a {https://es.wikipedia.org/wiki/Pared_celular}
Mariana Gelambi, Pared Celular: Características, Funciones i Estructura[Consulta: 23 de febrer de 2020].Disponible a {https://www.lifeder.com/pared-celular/}
Pared celular en células vegetales[Consulta: 23 de febrero de 2020].Disponible a {https://www.biologiasur.org/index.php/145-apuntes-de-biologia/procariotica-y-eucariotica/334-2-3-2-pared-celular-en-celulas-vegetales}
Wikipedia, 17 de febrer de 2020[Consulta: 23 de febrer de 2020].Disponible a {https://es.wikipedia.org/wiki/Turgencia}